enGuillem!

una mica de tot ( gmateum@bulmalug.net )

Aventures a Nova York

enguillem | 19 Octubre, 2005 08:21


Avui vos vull recomanar la web den Jaume i na Mercé, dos mallorquins que viuen a Nova York i van contant les seves vivències.

Prodreu trobar hitòries força interesants com ara la del dia en que na Mercé no la van deixar anar a fer feina, o les curolles que tenen al US a l'hora d'escollir el dies mundials.

En definitiva una bona web d'una bona gent que actualment viuen a Nova York.

Un bon fritet!

enguillem | 17 Octubre, 2005 18:15


Seguint amb alguns articles sobre la meva gran pasió que és la cuina, avui publicaré la recepta del fritet de mè, una típica recepta de cuina mallorquina.
Com sempre per tal de fer una bona recepta, el millor és anar al mercat, allà hi trobareu de tot tan matèria primera per fer les vostres receptes com vivències que valen la pena de viure.
Tornant al nostre tema el primer que hem de fer és comprar una bona freixureta de xot, si vos agrada també la podeu comprar de porcella, i com ja vos vaig dir jo sempre vaig a can Miquel Sastre Bonnin al mercat de l'olivar.
També heu de comprar uns pebres vermells per fregir, dos manats de sofrits, patates de Sa Pobla, una cabeça d'alls, un o dos pebres coents, una grapadeta de pesols i un manat de fonoi que és imprescindible per un bon fritet.
El truquet està en congelar la freixura un vespre abans, per que?. Molt senzill, un bon frit és aquell que està tallat petitó, i si mai heu tallat una freixura sabreu que és força dificil donada la textura dels components, com ara els pulmons i el fetge. Així si congelau la freixura i la treis del congelador unes hores abans de tallar-la, depenent de la temperatura ambient, vos serà més fàcil fer els bocinets petits. A n'aquesta deducció i vaig arribar després de fer moltes freixures.

Bés doncs ara vos heu d'armar de paciència i tallar tots els ingredients molt molt petitons, de mig centrimetre de grosso, més o menys, així que haureu de tenir un bon ganivet, una bona post, i molta cura, que n'hi ha per estona.

Una vegada està tot tallat s'han de fregir els components per separat deixant la freixura pel final. Jo faig primer el pebre, després els sofrits, els pesols i finalment les patates. I ho guardau tot per separat.

Ara li toca a la freixura, posau dins de la mateixa paellera, jo faig servir un wok, van molt bé donat el seu tamany i forma, els alls xapats per la meitat amb la pell i els pebres coent, un o dos en funció de si vos agrada el coent més o menys, amb un rajolinet d'oli mallorqui, si és de Sóller millor, la terra estira. I això ho anau remenatn a foc baix perque caramelitzi i l'all agafi coloret. Després hi afegiu la freixura i posau sal a gust i remenau fins que estigui ben cuiteta.

Ara s'ha d'afegir el pebre vermell i un per un tots els ingredients fregits abans, tenint en compte que abans d'afegir un nou ingredient heu de mesclar-ho tot ben mesclat. Abans de posar les patates és el moment de posar el fonoll tallat ben petitó seguint el protocol abans ensmentat i corregir de sal si fa falta, i finalment es posen les patates fregides.

Pesau que potser noteu que no és coen el frit, però teniu en compte que quan més reposa més coent torna i cal anar alerta sinó haureu de beure molt de vi.

Hi ha gent que també hi posa faves, cartxofa, colfrori,... tot depén del que tingueu a la gelera i dels vostres gust per la verdura.

Si voleu fer el frit de marisc heu de baratar la freixura per un surtit de fruits de mar com ara sipia, calamar, bossinets de rap, gamba pelada, musclos,...

Variants de frit n'hi ha tantes com cuiners hi ha a Mallorca, hi ha també el frit de matances, o de tallades, que es fa amb xulla, costella plana i llom, en lloc de la freixura, i el procediment és exactament el mateix.

Un cop fet només falta un bon pa pagés, vos recomano el del forn de la Misió, travesia del carrer dels oms i un bon vi de Mallorca, pel meu gust un Shyra de Son Bordils i a gaudir-ne.

breezy!!!

enguillem | 14 Octubre, 2005 23:56

Bé ja la tinc instal.lada a l'ordinador nou!! jeje i com vola. Us ho recomano va de conya la nova versió de gnome és molt ràpida, ja l'havia provada al portatil i trobo que els menus s'obrin molt aviat i les icones estan molt millorades.
Ara m'estic baixant la edubuntu per veure que tal, ja vos ho contaré. I després li tocarà a la kubuntu
Pel que fa a les particions ntfs que tenia del windows doncs m'ha anat molt bé. He mirat el que hi havia als foros d'ubuntu i com que puc accedir perfectament a la informació que hi tenia, ja vos dic ara que no penso averiguar perque la partició de windows me diu que no troba la hal.dll. Crec recordar que s'havia d'anar al gurb i activar la partició de windows, però ja vos dic que no ho penso mirar, així que a casa tothom a fer servir ubuntu, és el més recomenable.

Bones noves??

enguillem | 12 Octubre, 2005 23:45

Acabo de llegir al País un article que dona la bona nova que els usuaris de messenger podran parlar amb els de yahoo sense canviar de programa.
Trobo que és un article pla i que no fa cap mena de critica en el fet que és trist que dues persones que vulguin parlar tinguin que està sotmeses a una eïna que faci una determinada empresa.

Això ja ho comenta en Benjamí al seu bloc, i també diu que jabber és un protocol lliure i que passaria si comercialitzacin un mòvil que només permetés parlar amb usuaris de la mateixa marca. Simplement no tindria èxit, però això no passa en el mon dels ordinadors, si una cosa està mal feta i hem de canviar de programa doncs no passa res, agafam l'opció dolenta perquè si, i ja està, això és com anar al mercat i comprar la fruita dolenta i a més pagar més car per ella, i no queixar-se.
Tampoc diu que els usuaris de Jabber ja poden parlar amb el seu programa preferit i que fins i tot hi ha passarles jabber que permeten parlar amb usuaris de messenger sense fer servir programes que et matxaquen a publicitat.
Això si, l'article diu que ho fan per competir contra AOL que és el més utilitzat als USA, quan el que hauria de passar és que s'unifiquesin els estandards com passa en qualsevol ordre de la vida, com a la contrucció al mon de l'automòbil, vos imaginau que els electrodomèstics no anasin bé amb un determinat tipus de gas, o amb un determinat tipus de corrent elèctric que subministràs la companyia de torn, el mon seria un desgavell, i arribes a la conclusió que el mon de la informàtica és un bon desgavell.

Una tertulia molt recomanable

enguillem | 11 Octubre, 2005 17:05


Avui vos faré una recomanació pels que programau amb la radio a l'orella, n'hi ha que no sabem com me puc concentrar, però si me deixo la radio no me surt ni una línia de codi serà un vici.
Bé el que vos deia a Ona Mallorca fan una tertulia a càrrec den Joan Vives, si no m'equivoco ja que som molt dolent pels noms i si ho faig corregiu-me, que és molt fresca dinàmica i amb opinions molt diverses.
El moderardor és molt bo i sap treure el millor dels seus tertulians que abarquen tots els àmbits de la societat com ara polítics, sociolegs, pagesos i de més.
Es molt interesant que en aquestes illes i hagi un espai d'opinió tan obert com aquest i aprofito per donar l'enhorabona a Ona Mallorca, al temps de tertulia i al seu presentador.
El passat divendres vaig enviar el comentari que copio més avall, la tertulia estava parlant en aquell moment del terrible problema que estava passat a Ceuta i Melilla i que ara ja ningú en parla, no hi ha com enviar a la gent al desert, allà ningu molesta i ningú no es pot expresar. Si voleu fer comentaris en directe l'adreça és contacta@onamallorca.com .
El comentari que vaig enviar:
La gent té gana
Si la gent te gana se l'ha d'ajudar, simplement és així. El món no és de ningú i les fronteres són creació de l'home i no es pot barrar el pas a les persones ja que el que no ha fet la natura no ho pot fer l'home.
Si la gent continua tenint gana continuarà morint per poder menjar i els polítics només pensen en una cos, els vots.
Tota la humanitat s'ha passat la vida emigrant, buscant el menjar i les oportunitats. Si nosaltres hem explotat Africa durant segles i hem avançat tecnològicament gràcies a la seva explotació ara no els podem posar una barrera i dir-lis que passar és il·legal, simplement tenim un deute amb Àfrica i s'ha de solucinar, no posar una barrera i girar la cara.

Feines mal fetes. (P.S.: però solucionades)

enguillem | 11 Octubre, 2005 16:38

Avui estic indignat.
Copio el text que acabo d'enviar a l'Ajuntament de Palma, ja que hi ha coses que no haurien de passar en un mon tan i tan submergit en les noves tecnologies, encara que hi ha vegades que un pensa que hi molt per fer encara.
Estimats senyors de l'Ajuntament de Palma:
Els hi escric aquesta nota per tal que en pregui nota qui ho hagi de fer.
Ahir sobre les 17 la meva dona va anar a cercar la correspondència i es va trobar amb la ingrata sorpresa de veure tots els rebut del IBI pel terra. Crec que amb això podria aturar d'escriure ja que el contingut és prou contundent com per fer reflexions addicionals, però ja que m'hi he posat continuaré.
El problema no seria tan gran si a la meva finca, poso l'adreça més avall, no hi hagués busties, ja que si que hi son i la majoria estan identificades per tan el problema no existiria si el carter de torn hagués fet la seva feina i hagués col.locat els rebuts corresponents a les seves bústies i les que no haguesin trobat bústia les hagues deixat en un lloc visible o bé els hagués pujat a cada vivenda ja que per la importància que té a nivell recaptatori ja es valia l'eforç.
Però el que és més incrible és que estaven TOTS escampats pel terra! si TOTS! i com no el meu s'ha perdut. Crec que som l'únic a la finca que no té el seu rebut.
I ara que he de fer? "molt facil vagi vosté a l'oficina de recaptació, perdi un matí de feina i solventat, i procuri ser prou amable en l'oficina i esperar més de 20 minuts sense estressar-se".
Doncs que volen que lis digui aquesta situació me pareix lamentable, també és veritat que si no hagués perdut el meu rebut no escriuria aquest correu, tothom grata on li pica ja ho diuen, però bé ara m'ha tocat a mi i ja que hi som lis faig sabre.
Aquest és un problema quotidià que afecta als ciutadans, com el de no poder circular pel meu carrer amb el cotxe per que hi ha dies que hi ha fins a SET COTXES EN DOBLE FILA, o bé no poder passejar a gust amb la meva filla perque pareix que el meu carrer és el servei públic defecatori de tots els cans de la barriada de Son Cotoner o bé haver d'anar de bolit perque el senyor/a de torn no ha sabut fer bé la seva feina. El que menys li importa a la ciutadania son les bregues polítiques que surten sempre pel diari, que si aquell ha dit, que si l'altre ha fet i tos cossetjen d'allà mateix els uns i els altres, baixin al carrer i vegin el que passa.
Si tots els rebuts haguesin estat a la seva bustia i al seu lloc jo seria prudent, esperaria uns dies a veure si el meu arriba i llestos, i sino sempre es pot perdre un rebut, no passa res però si van tirant els papers dels ciutadans pel terra un ja no sap que pensar. Però ara m'he d'nformar d'on anar a pagar, he de preder hores de feina cosa que me sap molt greu i tal volta me trobi a qualcú que me farà mala cara i no m'atendrà com a mi m'agradaria que m'atenguessin. Tot això ha estat la gota que ha fet vesar el vas ja que hi ha moments que un pensa que viu a la selva i que tothom fa el que li passa pels nasos sinó le convido a fer una volta pel meu carrer.

P.S.: Encara que tard volia dir que el problema es va solucionar, me van enviar un correu de l'Ajuntament demanant disculpes, me va cridar el regidor corresponent i finalment als pocs dies ja tenia el rebut a casa meva. Quan les coses s'arreglen es just dir-ho.

El software privatiu ens afecta.

enguillem | 20 Setembre, 2005 00:22

Ja comenta en Benjamí al seu bloc de com el software privatiu afecta a totes les persones per igual, fins i tot a aquelles que no son informàtics, i fins i tot a persones que no tenen perque fer servir un ordinador, basta fer servir un mòvil o com diu el meu amic Toni Salas pot afectar fins i tot als usuaris d'una simple camara fotogràfica.

Us imaginau que us haguesin dit que només podieu dur a revelar els vostres negatius a la casa on fabricaven les vostres cameres de rodet analògiques? quantes càmeres s'haguesin venut? Com diu en Toni, el sofware privatiu és una lacra que pot afectar a tots per igual.

Alternatives lliures

enguillem | 17 Setembre, 2005 00:17

Avui el meu amic Xus m'ha mostrat aquesta pàgina http://alts.homelinux.net/, és un bon repositori d'aplicacions lliurs de qualitat. Tal volta ja la coneixeu però pels que fa poc que ens hi estam iniciant és de gran utilitat trobar una pàgina d'aquestes.

Porcella Open Source.

enguillem | 14 Setembre, 2005 23:34


Dia 11 de setembre vaig cumplir 31 anys i vaig convidar a la meva família a menjar mitja porcelleta. La vaig fer al petit forn que tenim a casa, com el que pot tenir qualsevol família a un piset de Palma, però vaig seguir la tècnica tradicional que sempre ha fet servir el meu pare.

Ara com que ja fa mesos que segueixo tot el tema de llicècies GPL i codi obert he decidit publicar la tecnica (algorisme) que me va ensenyar el meu pare, de fet si ho mirau bé és una manera de publicar el “codi font” de la porcella rostida.

No sé si mai heu sentit la típica conversació entre amants de la bona porcella que diuen que si la pell no fa ¨crec-crec¨ la porcella no val res. Sembla que aquesta exquisitesa només es pot aconseguir en un bon restaurant de cuina típica mallorquina pagant un bon preu, però jo us asseguro que això es pot aconseguir des de el fornet ¨fagor¨que teniu a casa i que en moltes llars gairebé no es fa servir.

El problema normalment ve degut a la potència del forn, els forns domèstics no tenen prou potència per rostir una porcella i si la posam dins una font, el greix i els líquids de la porcella el que fan moltes vegades és bollir la porcella i fer-la mal bé. El que s´ha de fer és optimitzar recursos, talment com quan volem aprofitar al màxim un ordinador fent servir un bon sistema operatiu o un bon programari que gestioni de manera eficient la memòria, l'espai de disc i la velocitat del processador.

Per això és imprescindible comprar mitja porcelleta, es poden fer miracles però la matèria primera és imprescindible. Jo acostumo anar a can Miquel Sastre Bonnin al mercat de l'olivar, però segur que cadascú té el seu carnisser de confiança i això és garatia d'èxit. En èpoques no gaire restrictives per 35 euros podrem adquirir mitja porcelleta mallorquina d'una qualitata excepcional.

El vespre abans de rostir-la cal salar-la, adobar-la amb pebre bord i julivert per tots els racons, ens hem d'embrutar le mans!. Finalment se li posa un rajolinet d'oli d'oliva i es deixa tota la nit dins de la gelera.

Al matí següent ens hem d'armar de paciència i pensar que per rostir la porcella necessitarem unes 3h i 45min, al manco això és el que vaig necessitar jo, també depén de la peça. El que hem fet sempre a casa és prescindir de la font, i aprofitam la graella que ve amb el forn, la d'alumni que normalment fem servir per coure el pa congelat. Hem de posar la porcella amb la pell cap avall i en la part inferior del forn posam la font plena d'aigua per tal d'evitar que la porcella es resequi. La graella amb la porcelal la posam a mitja altura del forn a una temperatura de 180º. En aquesta primera fase hem de tenir la porcella una hora i tres quarts dins del forn i lúnic que hem de fer és vigilar que no s'acabi mai l'aigua de la font, cosa gairebé impossible ja que tot el greix de la porcella caurà a la font, i molt a fora de la font deixant un forn ben brut! Però així evitam que la porcella quedi cuita i amb un foc lent aconseguim que es vagi rostint a poc a poc sense precisar un forn car i potent.

Ara arriba l'operació més delicada que consisteix en treure la graella i girar la porcella. Això suposa embrutar la cuina, la taula, la post, ... per tant us recoman que tingueu a ma la fregona i un padàs amb aigua calenta per fer'ho net tot ja que així la grasa és més bona de netejar. Giram la porcella i un altre cop al forn i a mirar com la pell es va rostitn a poc a poc a la mateix temperatura.

En aquesta fase convé que tinguem la cuina ben ventilada ja que quan la pell es rosteix deixa anar molt molt de fum.

Així completarem el temps de cocció i a la darrera mitja hora més o manco hem de posar el forn a màxima potència, amb això li donam el toc de gràcia a la pell per tal que faci el característic ¨crec-crec¨ i ja només ens quedarà tallar-la i gaudir-la amb una acompanyament que pot anar des de la patata fregida fins la compota de poma i una bona botella de cava fresquet.

Us recomano que quan hagueu tret la porcella paseu un sprai anti-greix per tot el forn per facilitar la neteja perque vos asseguro que queda grassa per tot, però jo crec que val la pena.

Així doncs aquesta és una forma d'optimitzar els recursos que tenim a casa, des de el forn fins el vell portàtil que de cada cop va més lent per fer servir sistemes operatius que sobrecarreguen la memòria i que en lloc d'optimitzar una màquina la deixen cuita.

A veure si en gaudiu.

està preparant google una distribució linux?

enguillem | 05 Setembre, 2005 08:49

Avui m'ha arribat aquest ellanç http://www.gizmodo.com/gadgets/software/google-os--123473.php que conta com google preten treure una distro de linux. No he llegit gaire sobre el tema però a priori sembla molt interesant ja que si google s'hi posa i pel que ens té acostumats sembla que farà una bona feina. Ja veurem cap a on va aquest tema.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb