.CAT
enguillem | 04 Març, 2006 17:03
Al blog den Pere Muñoz es demana suport perquè l'Ajuntament de Palma sol·liciti el domini .CAT.
Hi estic totalment d'acord, a més si a Inca ho han sol·licitat a Palma també ho poden de fer. Ara bé ja surten polítics que diuen que no ho sol·licitaran perquè aquí no és Catalunya. Doncs aquests no tenen ni idea del que diuen ja que el .CAT va més enllà, és un domini lingüístic i cultural i és ben cert que aquí parlam la mateixa llegua i compartim molts trets culturals amb el territori de parla catalana, anar en contra d'això és anar en contra d'una obvietat. Un fet que demostra clarament que la gent d'aquesta terra està lligada a Catalunya és veure l'informatiu del temps a TV3, la gent d'aquí envia nombroses fotogràfies de fenòmens metereològics i d'imatges paisatgístiques, se n'envien tantes a IB3?.
També molts diuen que això és cosa de la Generalitat de Catalunya, o de ERC, doncs res més lluny de la realitat ja que això no està permés, sembla però que es pot faltar a la realitat per tal de recolzar segons quina mena d'interssos.
Per tant jo dono el meu suport a la inicativa del PSM, vull que la pàgina web de l'Ajuntament de la ciutat on vis tingui domini .CAT, no feim mal a ningú.
General | 
Enllaç permanent | 
Comentaris (4) | 
Retroenllaços (0)
Estudiar a la UOC o lluitar a la UOC
enguillem | 02 Març, 2006 12:34
Des de que he decidit passar-me a Ubuntu me és de cada cop més difícil seguir els estudis a la UOC. De moment de quatre assignatures que he de fer aquest quadrimestre ja n'hi ha dues que imposen l'us de sistemes operatius privatius, pels que has de pagar una llicència per fer-los servir. No basta el que costa la matrícula sinó que a més has de pagar un sistema operatiu.
De moment estic aturat amb aquestes dues matèries, un consultor me diu que faci servir emulador i un altre me diu:
Les pràctiques d'assemblador s'han de fer amb Turbo Assemblar i no existeix sobre plataforma LINUX. Per tant, les pràctiques les haureu de fer obligatòriament sobre plataforma WINDOWS o MS-DOS.
Això no és una alternativa, és una obligació a haver de fer servir una eïna determinada. De moment el que veig és que a mesura que avances en la UOC més difícil és seguir els estudis amb linux. Malament anam....
També tinc força problemes de navegació amb el firefox, ufff......
General | Enllaç permanent | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)
Fideuà
enguillem | 18 Febrer, 2006 00:28
Fa unes setmanes vaig decidir fer una fideuà per dinar, era un diumenge i quatre persones a dinar. Com que m'agrada publicar el codi font de les receptes que faig i encara ningú m'ha dit que som un desastre vos contaré com la vaig fer.
Aquí veis el ingredients que tenia per casa, poca cosa però més que suficient per fer uns bons fideus.
Pel sofregit cal també afegir una ceba, a mi m'agraden les morades, i tomàtiga, millor si és natural, encara que aquell dia només en tenia de pot, però ja va bé ja.
Cal tallar la ceba, el pebre, la sípia, el rap, tot ben petitò i abans de començar a cuinar-ho, per tal de que quan ens hi posem no tinguem que tallar qualque cosa i correm el risc de cremar els ingredients. Això val per qualsevol plat, i és el millor consell que un dia me va donar un cuiner professional.
La sípia, tan si es fa una fideuà com si és fa una paella, cal posar-la en aigua freda i una fulla de llorer i deixar que arranqui el bull. Despre[ es retira tot d'una i deixa refredar. Així aconseguim que amolli tot el líquid i evitam que o bé els fideus o bé l'arròs tinguin un excés de líquids.
Ha arribat el moment de començar a fer la fideuà. Aquest és un punt molt important. Cal tallar dos o tres grans d'all en trocets, i sofregir-los una estoneta. Després posam les gambes i esclafam els caps perque amollin tot el seu suc i aroma. Això donarà un gust excepcional a la fideuà.
Hem de passar per la paella tot el marisc amb closca que volem posar al a fideuà, en el meu cas uns escamerlans i unes pates de cranca. Així el gust del maris passarà a l'oli en que farem el sofregit. Segurament en aquest procés haurem hagut d'afegir oli, és important tenir-ho a ma si no volem que s'ens cremin els ingredients que ara estam daurant.
Diuen que el més important a l'hora de fer una fideuà o una paellà és el sofregit. Jo li vaig posar una ceba morada, hi ha gent que no en vol sentir a parlar de ceba al sofregit, serà qüestió de gustos. Quan la ceba ha agafat coloret posam el pebre tallat a trocets i després la tomàtiga. Quan tot està barrejat li afegim una copeta de conyac i deixam reduir. Tot seguit incorporam les verdures, si cal afegim una mica més d'oli i deixam que es vagi fent a foc lent. El darrer pas és afegir la sípia i tot el marisc i peix que no hem sofregit abans. Així tenim un bon sofregit.
En aquest punt ens podem pendre una pausa si volem, inclús si fem gran quantitat de sofregit en podem congelar i podriem fer fins i tot un arròs de peix, una paella, unes burballes, el que volguem. Aquesta és la base de molts plats i per tant és molt important sabre com es fa. Ara doncs si el temps acompanya es pot baixar a la platja o a fer una cervesseta i fer petar la xerrada.
El més habitual però és que no tinguem temps, ja se sap, la vida moderna i per tant continuam preparnat una picada. La picada més bàsica és all i julivert, barrejat amb una mica d'oli i fumet de peix, però vos recomano que hi poseu la pasta d'una nyora escaldada amb un fetge de rap passat per la paella i triturat tot dins el murter. Així quedareu com uns vertaders mestres de cuina.
Quan el sofregit ja està apunt a arribat l'hora d'enrossir els fideus. Com veis els afegim al sofregit i cal barrejar-ho tot molt bé. No hem de deixar que se sequi la paella i cal afegir-li una mica d'oli per que els fideus en tot moment estiguin banyats. En aquest moment és important tenir el fumet de peix bollint. Quant ho tinguem tot ben mesclat afegirem el fumet fins que quedi tot ben cobert.
Aquí podriem escriure un llibre sobre les proporcions de fideus i de brou, i si parlassim de paella!!! no hi ha consens, per tant deixò oberts els comentaris per que me digueu quínes proporcions feis servir. Jo poso uns 70 grams de fideus per presona i el doble de volum de brou. La fideuà és més flexible a l'hora d'anar afegint brou si veim que se va secant, per això no se me donen bé les paelles, encara no he trobat la proporció adecuada.
Repartim bé les fideus, afegim la picada i col·locam tot el marisc que hem sofregit prèviament. Ja no remenarem més la fideuà, la posarem al forn entre 180 i 200 graus, durant uns 15 minuts i ja en podrem gaudir.
Aquí teniu el resultat final, ja me contareu si ha estat bona!!.
Aquesta recepta està basada en una que vaig veure al programa de l'Isma Prados.
Actualització 22-02-2006: Se me va oblidar dir que els millors fideus per fer una fideuà son els "Fideus de Sa Pobla". Si no podeu anar a Sa Pobla al Mercat de l'Olivar hi ha una parada que en venen.
Cuina | Enllaç permanent | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)
Les comparacions den Mariano
enguillem | 15 Febrer, 2006 16:38
Avui m'he quedat fred quan he escoltat a la radio el que ha dit en Mariano. Francament no m'ho podia creure. El que té de bo la radio de 6 a 8 és que cada mitja hora donen els titulars, i aviat m'he adonat que no estava dormint. El primer que he pensat ha estat, tan dolents som els que parlam català?.
Després he llegit l'article de can bitassa i te n'adones que realment el que es preten no és fer-mos creure a nosaltres que som dolents. No la idea és fer creure a la gent que els 40 anys de dictadura no van ser per tan.
M'han vingut a la ment moltes històries que em contava el meu padrí, ell no va lluitar, va fer com molts, es va adapatar al que hi havia i va viure la dictadura de la millor forma que va poder, però tenia una cosa clara: "Guillem aquets no han fet res de bo". En temps den Franco me contava, podies fer dues coses, lluitar i marxar o bé adapatar-te al que hi havia i qui dies passa anys empeny, frase tan arrelada a la nostra forma de ser. Jo entenia poques coses del que me parlava, però ara sé que el que me deia ho va viure, no com d'altres que conten coses que passen a llocs on només posen el peu per demanar vots o signatures.
Ara no passa res de tot això, no es persegueix a ningú perque parlí ni català ni castellà, és fals dir el que diuen, però hi haurà gent que s'ho creurà i això és molt perillòs.
És necessari fer la campanya de descrèdit que fan a Andalusia per un grapat de vots? val la pena tot això? Esperem que tot torni al solc aviat.
General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)
Quí és en Jordi Bayona?
enguillem | 12 Febrer, 2006 16:48
Aquest pregunta me l'hagués haguda de fer abans d'ahir si qualcú m'hagues anomenat aquest nom. No tenia ni idea de quí era i la veritat tan me feia. Ara però i després de la publicitat que li han fet des d'un determinat diari, no està permés enllaçar la seva plana web, resulat que l'espai blogaire de la nostra comunitat en va ple del senyor en qüestió i en contra del que es pretenia el seu blog ha vist incrementat espectacularment el número de visites, a no ser que la pretensió no fos aquesta, segur que no sabien que aquestes coses donen publicitat?
Tenit en compte el càrrec que ocupa el senyor Bayona és d'esperar que moltes de les coses que diu estiguin orientades per un pensament polític determinat, de fet suposo que qualsevol polític que tingui un blog farà articles d'acord amb el seu pensament polític, però és molt important que publiquin articles i que els internautes poguem opinar. Sí qualque polític de diferent color no està d'acord amb el que posa una altra persona a un blog la millor reacció seria posar un comentari o bé obrir un blog i dir el que pensa, recordem que quan una persona diu el que pensa no és dogma, pot estar equivocada i per això estan els comentaris, des de el nostre blog podem argumentar una idea en sentit contrari referenciant al primer blogaire, i donam dinamisme al mon que ens envolta i la gent pot estar ben informada en tots els sentits.
Els articles que es publiquen a un blog tenen la mateixa validesa que el que es diu a una tertulia d'un bar, l'únic que passa és que el resó que poden arribar a tenir és molt més gran. No s'han de canviar les regles de joc i intentar donar a un article una importància institucional, té la importància que té i prou i que fem quan a una tertulia de bar es diu una cosa que no ens agrada? debatim i ho intentam rebatre o bé pagam el tallat i marxam, això és el que tenen els blogs i és important que no es perdi aquesta prespectiva.
Esperem que la cosa no vagi més enllà. De cada cop surten més notícies als diaris parlant de blogs que parlant de coses que passen al carrer, no serà que és més comode fer una columna sense sortir de la redacció? o serà que el que realment és informació està als blogs? a veure quín és el proper capítol.
General | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)
Iternauta
enguillem | 11 Febrer, 2006 16:32
Avui he escoltat l'internauta a Catalunya radio. Feia estona que no l'escoltava. Avui han parlat sobre macaires, un web que aglutina tota la comunitat mac en llengua catalana. Fins aquí tot correcte i interesant.
El que no m'ha agradat tant del programa és quan s'han posat a parlar sobre la nova arquitectura dels ordinadors de can Jobs. Hi ha hagut un moment en el programa que no feien més que comparar les excel·lències del Mac OS en front del Windows. En cap moment s'ha fet cap referència a les diferents distribucions linux, ni als escriptoris KDE, dels quals m'he quedat enamorat en els darrers mesos, ni dels Gnome.
Al meu parer si un programa parlen de tecnologia i de sistemes operatius d'escriptori s'ha de donar una petita pinzellada de tot el que hi ha al mon. Pels presentadors i convidats del programa d'avui només hi havien macs, windows, photoshops, iPods, iTunes i res més. De fet han dit que sí qualcú vol un ordinador per fer documents doncs el millor és tenir un PC, però que per fer coses serioses cal tenir un mac, crec que és donar massa poques alternatives. Si hagués d'escollir només entre windows i Mac Os, segurament me quedaria amb Mac OS, pagar per pagar prefereixo pagar per tenir un ordinador amb sistema operatiu, però sabent que hi ha tot un mon alternatiu lliure, això per mi no té color.
Fa dos anys, abans que el programa entràs a horari de nit l'escoltava cada dissabte i per mi era un bon referent del que es movia en el mon de la informàtica. Durant tot aquest temps que no he escoltat el programa crec que hem evolucionat en direccions diferents.
Al web del programa penjaran el podcat properament.
General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)
Quart creixent
enguillem | 10 Febrer, 2006 15:46
Ja fa uns dies a Sal de cocó hi van assistir alguns components del grup Quart creixent.
És un grup de gent mallorquina que fa una música folk molt interesant, mesclant instruments tradicionals com el llaut i més moderns com la guitarra elèctrica o el baix.
El fet que més me va sorprendre quan vaig comprar el disc és trobar cançons com la d'en Pep Gonella, una dona llarga i prima o la canço de Satn Antoni. Totes elles les vaig aprendre a l'escola de ben petit i tornar-les escoltar de ben nou és una satisfacció inexplicable. Ja no sé si a l'escola ensenyen aquestes cançons, crec que ara estan més de moda els Simpson o productes comercials de l'altra costat de l'Atlàntic.
Enhorabona al grup i a la iniciativa de mantenir i recuperar la nostra cultura més tradicional.
A continuació poso la lletra den Pep Gonella, quan li poso a la meva filla no atura de ballar-la, és un plaer:
- En Pep Gonella té un ca de bou,
- el va baratar amb un ou de xoriguer.
- El va vendre en es porquer de Son Caliu,
- que era s´home més viu de dins Son Serra:
- sabia tocar guitarra i castanyetes,
- feia ballar pessetes dins un garbell.
- S´home de na Bordell era un cabrit,
- se va tallar un dit fent un llaüt,
- va davallar es puput felanitxer,
- que feia de barber davant ca'n Pau.
- El tio Nicolau va matar s´ase,
- li va ficar s´espasa arran des cul.
General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
Termes artificials
enguillem | 22 Gener, 2006 05:22
Molts termes que provenen del mon de la política son artificials, massa ambigus i mals de definir, com ara el terme nació.
Tothom té clar quina és la definició del delta d'un riu, del tronc d'un arbre, del teorema de Bolzano-Weierstrass,... ara bé quan darrera d'un terme hi ha una interpretació política ja hem begut oli, mai ningú no es posarà d'acord.
El terme nació està creat per l'home, de fet no existirien nacions si un dematí no s'hagués aixecat qualcú que es va inventar aquest terme i li va donar un significat determinat segons el que a ell li pareixia convenient. Després va venir un altre i va canviar el que a ell li semblava que havia de canviar, i així fins els nostres dies en que la discusió continua a la wikipedia.
Hi ha més termes que tenen aquest comportament, que gairebé sempre tenen a veure amb interpretacions polítiques, i clar si darrera tot això hi ha els interesos d'un partit, els ciutadans no en tenim res que pelar, només podem lluitar per uns interesos individual, com a molt col·lectius a nivells de barriada o de poble i això devora els interesos d'un grapat de vots no té força.
Després hi ha termes, com per exemple el que és una llengua, que es veuen tacats per interessos polítics, quan aquest és un terme científic i no hi hauria d'haver res que discutir, ara bé el problema també sol venir en el nom que se li dona a la llegua, i qui fa la tria del nom? doncs l'home i aquí tornam a tenir el problema, que segons quí fa la tria a uns li pot agradar o no.
Així doncs hem de veure darrere tot això qui fa la tria i a quins interssos respon perque ja se sap que tot canvia segons amb els ulls de qui ho mira.
General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)
"Partiguent" i "cadistes"
enguillem | 21 Gener, 2006 23:09
Aquest mon està boix! és que no hi ha un assessor lingüístic? això pot passar el primer partit, i el segon, però cony duim mitja temporada "retransmiguent" partits de primera divisió. Ara bé si els comentaristes en temes de llengua no arriben ni a preferent ens ho hem de fer mirar.
General | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)
Men vaig de torrada!!
enguillem | 19 Gener, 2006 19:34
A disfrutar una mica del cap de setmana i del caliu
General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Setembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||