Impresionat
enguillem | 25 Octubre, 2005 09:03
Així me vaig quedar una vegada vist
el show den Xavi de Blas a la UIB.
Trobo que els exemples que va agafar són excepcionals, sobretot el que va dir dels nous cuiners que en lloc d'amagar les seves receptes les divulguen i fins i tot en fan un
canal de televisió. Això fa que el coneixement arribi a tots els racons, sempre he mantingut que la millor fórmula per millorar la societat, encara que sigui la més lenta, és invertir en educació i el fet que el coneixement arribi per tot arreu és una bona fòrmula.
Me va agradar molt quan en Xavi va dir que els cuiners no només van aconseguir que la gent anés més als restaurants sinó que també han aconseguit que un s'ho vulgui fer a casa, va al mercat, se n'aprofita el pagès de casa nostre i el comerç local en surt potenciat.
Ara bé no sé si tot això se podria aconseguir aplicar en el mon de la informàtica ja que la gent hi està molt ficada en el mon del software privatiu, per posar un exemple jo que m'hi dedico en això de la programació fa poc més d'un any que tinc el linux instal.lat a casa i fa poc més de mig any que el faig servir habitualment i fins fa poc encara feia servir alguna partició que tenia en Xp, ara ja no me funciona, s'ha espanyat i no penso perdre temps en veure com ho he d'arreglar.
El tema de la cuina crec que és més accessible ja que forma part de l'ideari cultural de la nostra societat des de fa milers d'anys i la gent ja sap que és molt millor mejar-se els ous de les gallines del corral del teu pare que no els del supermercat de la vorera, ja que els fets en casa són molt més bons, són fets per un mateix i tenen una qualitat molt millor i fins i tot són gratis ja que el teu pare no tel's fa pagar, i disfruta de repartir-los perquè la gent comenti que en són de bons.
Si aconseguisim arribar a aquest punt en el mon del software lliure tindriem bona part de camí recorregut i crec que tots hi hem de posar un granet se sorra perquè al cap i a la fi el canvi només ho podem dur a terme nosaltres, els programadors com en el seu dia ho van fer els cuiner.
Aventures a Nova York
enguillem | 19 Octubre, 2005 08:21
Avui vos vull recomanar la web den
Jaume i na Mercé, dos mallorquins que viuen a Nova York i van contant les seves vivències.
Prodreu trobar hitòries força interesants com ara la del dia en que na
Mercé no la van deixar anar a fer feina, o les curolles que tenen al US a l'hora d'escollir
el dies mundials.
En definitiva una bona web d'una bona gent que actualment viuen a Nova York.
Un bon fritet!
enguillem | 17 Octubre, 2005 18:15
Seguint amb alguns articles sobre la meva gran pasió que és la cuina, avui publicaré la recepta del fritet de mè, una típica recepta de cuina mallorquina.
Com sempre per tal de fer una bona recepta, el millor és anar al mercat, allà hi trobareu de tot tan matèria primera per fer les vostres receptes com
vivències que valen la pena de viure.
Tornant al nostre tema el primer que hem de fer és comprar una bona freixureta de xot, si vos agrada també la podeu comprar de porcella, i com ja
vos vaig dir jo sempre vaig a can Miquel Sastre Bonnin al mercat de l'olivar.
També heu de comprar uns pebres vermells per fregir, dos manats de sofrits, patates de Sa Pobla, una cabeça d'alls, un o dos pebres coents, una grapadeta de pesols i un manat de fonoi que és imprescindible per un bon fritet.
El truquet està en congelar la freixura un vespre abans, per que?. Molt senzill, un bon frit és aquell que està tallat petitó, i si mai heu tallat una freixura sabreu que és força dificil donada la textura dels components, com ara els pulmons i el fetge. Així si congelau la freixura i la treis del congelador unes hores abans de tallar-la, depenent de la temperatura ambient, vos serà més fàcil fer els bocinets petits. A n'aquesta deducció i vaig arribar després de fer moltes freixures.
Bés doncs ara vos heu d'armar de paciència i tallar tots els ingredients molt molt petitons, de mig centrimetre de grosso, més o menys, així que haureu de tenir un bon ganivet, una bona post, i molta cura, que n'hi ha per estona.
Una vegada està tot tallat s'han de fregir els components per separat deixant la freixura pel final. Jo faig primer el pebre, després els sofrits, els pesols i finalment les patates. I ho guardau tot per separat.
Ara li toca a la freixura, posau dins de la mateixa paellera, jo faig servir un wok, van molt bé donat el seu tamany i forma, els alls xapats per la meitat amb la pell i els pebres coent, un o dos en funció de si vos agrada el coent més o menys, amb un rajolinet d'oli mallorqui, si és de Sóller millor, la terra estira. I això ho anau remenatn a foc baix perque caramelitzi i l'all agafi coloret. Després hi afegiu la freixura i posau sal a gust i remenau fins que estigui ben cuiteta.
Ara s'ha d'afegir el pebre vermell i un per un tots els ingredients fregits abans, tenint en compte que abans d'afegir un nou ingredient heu de mesclar-ho tot ben mesclat. Abans de posar les patates és el moment de posar el fonoll tallat ben petitó seguint el protocol abans ensmentat i corregir de sal si fa falta, i finalment es posen les patates fregides.
Pesau que potser noteu que no és coen el frit, però teniu en compte que quan més reposa més coent torna i cal anar alerta sinó haureu de beure molt de vi.
Hi ha gent que també hi posa faves, cartxofa, colfrori,... tot depén del que tingueu a la gelera i dels vostres gust per la verdura.
Si voleu fer el frit de marisc heu de baratar la freixura per un surtit de fruits de mar com ara sipia, calamar, bossinets de rap, gamba pelada, musclos,...
Variants de frit n'hi ha tantes com cuiners hi ha a Mallorca, hi ha també el frit de matances, o de tallades, que es fa amb xulla, costella plana i llom, en lloc de la freixura, i el procediment és exactament el mateix.
Un cop fet només falta un bon pa pagés, vos recomano el del forn de la Misió, travesia del carrer dels oms i un bon vi de Mallorca, pel meu gust un Shyra de Son Bordils i a gaudir-ne.

breezy!!!
enguillem | 14 Octubre, 2005 23:56
Bé ja la tinc instal.lada a l'ordinador nou!! jeje i com vola. Us ho recomano va de conya la nova versió de gnome és molt ràpida, ja l'havia provada al portatil i trobo que els menus s'obrin molt aviat i les icones estan molt millorades.
Ara m'estic baixant la edubuntu per veure que tal, ja vos ho contaré. I després li tocarà a la kubuntu
Pel que fa a les particions ntfs que tenia del windows doncs m'ha anat molt bé. He mirat el que hi havia als
foros d'ubuntu i com que puc accedir perfectament a la informació que hi tenia, ja vos dic ara que no penso averiguar perque la partició de windows me diu que no troba la hal.dll. Crec recordar que s'havia d'anar al gurb i activar la partició de windows, però ja vos dic que no ho penso mirar, així que a casa tothom a fer servir ubuntu, és el més recomenable.
Bones noves??
enguillem | 12 Octubre, 2005 23:45
Acabo de llegir al País un
article que dona la bona nova que els usuaris de messenger podran parlar amb els de yahoo sense canviar de programa.
Trobo que és un article pla i que no fa cap mena de critica en el fet que és trist que dues persones que vulguin parlar tinguin que està sotmeses a una eïna que faci una determinada empresa.
Això ja ho comenta en Benjamí al seu
bloc, i també diu que jabber és un protocol lliure i que passaria si comercialitzacin un mòvil que només permetés parlar amb usuaris de la mateixa marca. Simplement no tindria èxit, però això no passa en el mon dels ordinadors, si una cosa està mal feta i hem de canviar de programa doncs no passa res, agafam l'opció dolenta perquè si, i ja està, això és com anar al mercat i comprar la fruita dolenta i a més pagar més car per ella, i no queixar-se.
Tampoc diu que els usuaris de Jabber ja poden parlar amb el seu programa preferit i que fins i tot hi ha passarles jabber que permeten parlar amb usuaris de messenger sense fer servir programes que et matxaquen a publicitat.
Això si, l'article diu que ho fan per competir contra AOL que és el més utilitzat als USA, quan el que hauria de passar és que s'unifiquesin els estandards com passa en qualsevol ordre de la vida, com a la contrucció al mon de l'automòbil, vos imaginau que els electrodomèstics no anasin bé amb un determinat tipus de gas, o amb un determinat tipus de corrent elèctric que subministràs la companyia de torn, el mon seria un desgavell, i arribes a la conclusió que el mon de la informàtica és un bon desgavell.
Una tertulia molt recomanable
enguillem | 11 Octubre, 2005 17:05
Avui vos faré una recomanació pels que programau amb la radio a l'orella, n'hi ha que no sabem com me puc concentrar, però si me deixo la radio no me surt ni una línia de codi serà un vici.
Bé el que vos deia a Ona Mallorca fan una tertulia a càrrec den Joan Vives, si no m'equivoco ja que som molt dolent pels noms i si ho faig corregiu-me, que és molt fresca dinàmica i amb opinions molt diverses.
El moderardor és molt bo i sap treure el millor dels seus tertulians que abarquen tots els àmbits de la societat com ara polítics, sociolegs, pagesos i de més.
Es molt interesant que en aquestes illes i hagi un espai d'opinió tan obert com aquest i aprofito per donar l'enhorabona a Ona Mallorca, al temps de tertulia i al seu presentador.
El passat divendres vaig enviar el comentari que copio més avall, la tertulia estava parlant en aquell moment del terrible problema que estava passat a Ceuta i Melilla i que ara ja ningú en parla, no hi ha com enviar a la gent al desert, allà ningu molesta i ningú no es pot expresar. Si voleu fer comentaris en directe l'adreça és contacta@onamallorca.com .
El comentari que vaig enviar:
La gent té gana
Si la gent te gana se l'ha d'ajudar, simplement és així. El món no és de ningú i les fronteres són creació de l'home i no es pot barrar el pas a les persones ja que el que no ha fet la natura no ho pot fer l'home.
Si la gent continua tenint gana continuarà morint per poder menjar i els polítics només pensen en una cos, els vots.
Tota la humanitat s'ha passat la vida emigrant, buscant el menjar i les oportunitats. Si nosaltres hem explotat Africa durant segles i hem avançat tecnològicament gràcies a la seva explotació ara no els podem posar una barrera i dir-lis que passar és il·legal, simplement tenim un deute amb Àfrica i s'ha de solucinar, no posar una barrera i girar la cara.
Feines mal fetes. (P.S.: però solucionades)
enguillem | 11 Octubre, 2005 16:38
Avui estic indignat.
Copio el text que acabo d'enviar a l'Ajuntament de Palma, ja que hi ha coses que no haurien de passar en un mon tan i tan submergit en les noves tecnologies, encara que hi ha vegades que un pensa que hi molt per fer encara.
Estimats senyors de l'Ajuntament de Palma:
Els hi escric aquesta nota per tal que en pregui nota qui ho hagi de fer.
Ahir sobre les 17 la meva dona va anar a cercar la correspondència i es va trobar amb la ingrata sorpresa de veure tots els rebut del IBI pel terra. Crec que amb això podria aturar d'escriure ja que el contingut és prou contundent com per fer reflexions addicionals, però ja que m'hi he posat continuaré.
El problema no seria tan gran si a la meva finca, poso l'adreça més avall, no hi hagués busties, ja que si que hi son i la majoria estan identificades per tan el problema no existiria si el carter de torn hagués fet la seva feina i hagués col.locat els rebuts corresponents a les seves bústies i les que no haguesin trobat bústia les hagues deixat en un lloc visible o bé els hagués pujat a cada vivenda ja que per la importància que té a nivell recaptatori ja es valia l'eforç.
Però el que és més incrible és que estaven TOTS escampats pel terra! si TOTS! i com no el meu s'ha perdut. Crec que som l'únic a la finca que no té el seu rebut.
I ara que he de fer? "molt facil vagi vosté a l'oficina de recaptació, perdi un matí de feina i solventat, i procuri ser prou amable en l'oficina i esperar més de 20 minuts sense estressar-se".
Doncs que volen que lis digui aquesta situació me pareix lamentable, també és veritat que si no hagués perdut el meu rebut no escriuria aquest correu, tothom grata on li pica ja ho diuen, però bé ara m'ha tocat a mi i ja que hi som lis faig sabre.
Aquest és un problema quotidià que afecta als ciutadans, com el de no poder circular pel meu carrer amb el cotxe per que hi ha dies que hi ha fins a SET COTXES EN DOBLE FILA, o bé no poder passejar a gust amb la meva filla perque pareix que el meu carrer és el servei públic defecatori de tots els cans de la barriada de Son Cotoner o bé haver d'anar de bolit perque el senyor/a de torn no ha sabut fer bé la seva feina. El que menys li importa a la ciutadania son les bregues polítiques que surten sempre pel diari, que si aquell ha dit, que si l'altre ha fet i tos cossetjen d'allà mateix els uns i els altres, baixin al carrer i vegin el que passa.
Si tots els rebuts haguesin estat a la seva bustia i al seu lloc jo seria prudent, esperaria uns dies a veure si el meu arriba i llestos, i sino sempre es pot perdre un rebut, no passa res però si van tirant els papers dels ciutadans pel terra un ja no sap que pensar. Però ara m'he d'nformar d'on anar a pagar, he de preder hores de feina cosa que me sap molt greu i tal volta me trobi a qualcú que me farà mala cara i no m'atendrà com a mi m'agradaria que m'atenguessin. Tot això ha estat la gota que ha fet vesar el vas ja que hi ha moments que un pensa que viu a la selva i que tothom fa el que li passa pels nasos sinó le convido a fer una volta pel meu carrer.
P.S.: Encara que tard volia dir que el problema es va solucionar, me van enviar un correu de l'Ajuntament demanant disculpes, me va cridar el regidor corresponent i finalment als pocs dies ja tenia el rebut a casa meva. Quan les coses s'arreglen es just dir-ho.